Pastoral

Pastoral

ORIENTACIONS PASTORAL EDUCATIVA – CURS 2016-2017

EQUIP DE GESTIÓ DE CENTRES GERMANS GABRIELISTES

Enguany la temàtica que volem treballar amb els nostres alumnes té a veure amb l’APRENDRE A CONVIURE. Per això el lema d’enguany és «TOTS SOM UN».

Fent-nos ressò de l’actualitat més punyent, el fet vergonyós dels refugiats, de les persecucions, de les portes tancades, dels murs que s’aixequen i la passivitat dels països “desenvolupats”… ens interpel·la i ens demana que aixequem la veu. En aquest horitzó incert se’ns fan presents, avui més que mai, les paraules de l’informe Delors sobre l’educació per al segle XXI elaborat fa 20 anys, on ja es deia que un dels pilars de l’educació es basava en aprendre a viure junts i ho titllava d’una utopia necessària:

Es tracta d’aprendre a viure junts coneixent millor els altres, la seva història, les seves tradicions i la seva espiritualitat i, a partir d’aquí, crear un esperit nou que impulsi la realització de projectes comuns o la solució intel·ligent i pacífica dels inevitables conflictes, gràcies justament a aquesta comprensió de que les relaciones d’interdependència son cada cop més grans i a un anàlisi compartit dels riscos i reptes del futur. Una utopia, pensaran, però una utopia necessària, una utopia essencial per sortir del perillós cicle alimentat pel cinisme o la resignació.”

sgabrielPer aquest motiu, perquè la resignació i l’apatia s’apodera de les nostres vides davant el dolor del món, els valors que treballarem aprofundiran en la idea de que CONVIURE ÉS MOLT MÉS QUE VIURE JUNTS, ÉS CREAR VINCLES. Hem de trencar amb les estructures que ens eduquen en un tipus de convivència marcada per la competència, contra la solidaritat, pels objectes sobre els subjectes, pel poder sobre la llibertat, pel control del saber sobre la creativitat, pel tenir sobre el ser. Ens ofeguem en un huracà d’informacions i ràpids canvis que no ens donen temps a pensar, a reconèixer-nos, a gaudir de la contemplació, de la mirada gratuïta, de l’amor. La dimensió personal i la dimensió social han de coincidir, no pot haver-hi contradiccions: no és possible que una persona estigui en contra de la guerra, per exemple, i que no sàpiga solucionar pacíficament els conflictes del seu entorn personal.

L’escola, com a part de la vida, com a formadora per a la vida, ha de ser gresol on s’incubin les noves realitats en aquest moment de lluita entre valors vells i nous valors, entre valors que promouen el bé comú i valors que exalten l’individualisme. El gran repte que se li presenta a l’escola des de la societat es la d’aconseguir una educació holística per als alumnes. Desitgem que adquireixin l’excel·lència en tots i cadascun dels diversos àmbits sense oblidar que el mes fonamental és el d’aprendre a conviure els uns amb els altres pacíficament; ja que si aquest objectiu no s’aconsegueix, impedeix que també els altres puguin realitzar-se. La raó primordial per treballar que les nostres relacions a l’escola siguin respectuoses i dialogants és que volem construir junts el coneixement. Educar i ensenyar per a una convivència pacífica a l’escola és sembrar per al futur; és abonar el terreny per edificar una societat més justa i cooperativa.

Conviure significa viure plegats i en bona relació. La convivència, entesa com la necessària relació entre persones basada en xarxes de sentit compartit, demana la formació integral de la persona i es fonamenta en els valors de la pluralitat, la participació democràtica, la inclusió social, la igualtat d’oportunitats, el respecte a la diferència, la gestió positiva de conflictes i la cultura de pau. La convivència comporta una consciència de la pròpia identitat que implica l’acceptació de l’altre i un sentit de pertinença i contribució personal a la societat.

La convivència en els nostres centres està estretament relacionada amb la Pastoral, l’acció tutorial i l’atenció a la diversitat. Per tant, no estem parlant d’un treball exclusivament de l’Equip de Pastoral. El treball de la convivència a l’escola és una activitat de la comunitat educativa i per tant tots som necessaris i importants. Cal també atraure a les famílies en aquest treball; és un repte i una necessitat.

Per sustentar pastoralment i pedagògicament el nostre treball tenim referencies clares a l’evangeli : “Que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu” (Jn 17,21). El Papa Francesc també ens ho diu: “La convivència és un art, un camí pacient, preciós i fascinant que té unes regles que es poden resumir en tres paraules: Puc?, Gràcies!, Perdona!” . I també tenim un document fantàstic que ens parla de la convivència amb la casa comuna creada per Déu: la Carta encíclica Laudato Si. I no oblidem que el gran marc de referència el tenim en el Caràcter Propi i en la Carta de l’Educació Montfortiana, que donen llum als nous reptes de l’educació. actualitzant-se i recreant la missió.

La imatge del lema escolar d’enguany ens mostra una pissarra amb uns ninots dibuixats amb guix i unes frases motivadores. Som positius i donem per fet que tots els membres de la comunitat educativa SOM UN. En els dos costats de la igualtat hi som nosaltres, grans i petits. Això ens obliga i ens compromet a una acció conjunta i a la creació de vincles des de tots els àmbits educatius, des de totes les assignatures, en tots els espais i en tot el temps que som al col·legi.

– Educar el sentiment d’acceptació, que prové de la convicció de ser estimat.

– Educar en la autoestima i ensenyar a enfrontar-se a les dificultats

– Educar en la dignitat humana, que és es el valor fonamental i fonamentant de la resta de valors i el fonament ètic de la convivència.

Aprofundir en els grans valors de l’humanisme cristià: humilitat, paciència, honestedat, responsabilitat, resiliència, agraïment, tolerància, misericòrdia.

– Aplicar el programa TREVA a l’aula (relaxació/meditació/silenci).

Acompanyar l’alumne/a en moments concrets, personals i íntims de silenci i d’interioritat.

– Educar en la reciprocitat, promovent sentiments com l’amor, el respecte, l’empatia, la compassió, la gratitud i la generositat.

– Educar en el coneixement, comprensió i respecte dels les diferències culturals i personals i la igualtat dels drets i oportunitats de les persones. Els Drets Humans i la justícia social.

– Fomentar l’adquisició d’habilitats per a la prevenció i resolució pacífica de conflictes.

Educar en una ecologia integral i en la cura de la creació.

– Educar en la convivència, tolerància i entesa entre religions (diàleg interreligiós).

Educar en la construcció d’una comunitat educativa pacifica, participativa, plural, incloent, justa, solidària, equitativa, competitiva i amb sentit de pertinència.

– Donar a conèixer els Objectius de Desenvolupament Sostenible per a l’any 2030 de les Nacions Unides.

Treballar l’Encíclica del papa Francesc, Laudato Si (Lloat Siguis), sobre la cura de la casa comuna: la terra, tot educant per a l’acció, fomentant la responsabilitat sobre el medi ambient, la solidaritat i el VOLUNTARIAT (APRENENTATGE i SERVEI)

Meditar, viure i celebrar plegats els diferents TEMPS LITÚRGICS i festivitats del curs escolar:

-FESTIVITAT DE L’ARCÀNGEL SANT GABRIEL (29 de setembre)

-COMMEMORACIÓ DE LA DIADA DE GABRIEL DESHAYES (30 d’octubre)

-DOMUND (JORNADA MUNDIAL MISSIONERA) (novembre)

-ADVENT (desembre)

-NADAL (desembre)

-DIADA ESCOLAR PER LA NO VIOLÈNCIA I LA PAU (DENIP) (30 de gener)

-CONCURS BÍBLIC DE CATALUNYA (Cicle Superior i ESO) (febrer)

-CAMPANYA DE MANS UNIDES (març)

-QUARESMA (març)

-PASQUA DE RESURRECCIÓ (abril)

-SANT LLUÍS M.ª DE MONTFORT (28 d’abril)

-PENTECOSTA (abril)

-MES DE MARIA (maig)

-CAMPANYA DE SOLIDARITAT GABRIELISTA (juny)

Treballar i fer nostres els valors de la CANÇÓ del lema d’enguany

«Yo soy lo que soy, no soy lo que ves, yo soy mi futuro y soy mi ayer. y hoy tan sólo soy este amanecer; y los ojos que te vieron nacer. Soy tan simple que casi ni me ves. Yo soy lo que soy, no soy lo que ves. No soy cuna de oro ni simple Moisés, soy el desamparo del corazón de aquél que pelea y no tiene voz. Soy la mano que te quiere ayudar. No hablo sólo de mí cuando digo que soy, te hablo de ese lugar donde nace el amor que sueñas. Somos tan distintos e iguales, somos el que siente y el que no está, somos tan distintos e iguales, todos somos uno con los demás, la piedra y el río, el cielo, la flor… Todos somos uno con los demás. El lobo, el cordero, y el mismo Dios, todos somos uno… Yo soy lo que soy, no soy lo que ves. Yo soy mi pasado y soy mi después, soy libre y dichoso por elección, soy un loco inquieto pidiendo paz. Soy la mano que te quiere ayudar. No hablo solo de mí cuando digo que soy, te hablo de ese lugar donde nace el amor que sueñas Somos tan distintos e iguales, somos el que siente y el que no está, somos tan distintos e iguales: todos somos uno con los demás…»

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de nostrapolítica de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies