ESO

Educació Secundària Obligatoria

L’Educació Secundària Obligatòria (ESO) és el període del sistema educatiu que es correspon amb l’educació secundària des de la implantació de la LOGSE al maig de 2006, encara que aquest sistema funcionava amb les anteriors lleis des de 1997. Comprèn 4 cursos, que abasten des dels dotze als setze anys, si no hi ha repeticions. És la continuació de l’Educació Primària i l’última de les etapes d’educació obligatòria. El Graduat en Educació Secundària (GESO) és el títol que s’obté en acabar amb èxit l’ESO dins el sistema educatiu espanyol. Aquest títol possibilita seguir estudis postobligatoris, com cicles formatius o batxillerat, a banda de permetre l’accés a determinats llocs de treball, especialment en el sector públic (és el nivell mínim d’estudis exigit per ser funcionari).

La junta d’avaluació de l’institut o escola decideix si l’alumne obté el títol en el cas que hi hagi una o dues matèries suspeses; si no obté la nota mínima en més matèries, no pot graduar-se i, si vol continuar estudiant, ha de passar a l’educació d’adults per obtenir el títol o bé fer proves d’accés a cicles o un PQPI(Programes de Qualificació Professional Inicial), implantats amb la LOE.

Aquest títol, el GESO, suposa que la persona posseeix una cultura general i unes competències bàsiques que li permetran la correcta inserció social i laboral, a banda de demostrar uns coneixements suficients per continuar en l’ensenyament formal. Quan no es pot obtenir aquest títol es parla de fracàs escolar.

L’ESO és una etapa terminal per a determinats estudiants i per a d’altres és propedèutica (permet continuar estudis). Els objectius són preparar l’alumne per al món laboral i la vida acadèmica adulta. Té un caràcter comprensiu, és a dir, és per a tots els estudiants. Té assignatures comunes (per a tots) i optatives (triades per l’estudiant i el centre). Aquestes últimes inclouen continguts que tracten d’altres temes complementaris. Està organitzada en dos cicles de dos anys cadascun.

Aprenentatge cooperatiu

Els objectius que volem aconseguir fent que els alumnes facin servir el treball cooperatiu són els següents.

  • Establir relacions solidàries entre els alumnes.
  • Incrementar el rendiment de tots els alumnes.
  • Aconseguir un nivell superior de raonament dels alumnes.
  • Augmentar la cohesió del grup.
  • Desenvolupar les habilitats socials dels alumnes.
  • Respectar els diferents punts de vista.

Les intel·ligències múltiples

Va ser proposat el 1983 per Howard Gardner. Aquest model especifica que totes les persones tenen set tipus d’intel·ligència que, si bé poden estar relacionats, determinen el comportament, la manera d’aprendre, captar, comprendre, entre d’altres, el món que les envolta. És una crítica a la noció que només existeix una intel·ligència única, que pot ser mesurada amb diferents instruments estàndards de psicometria (tests de quocient intel·lectual).

L’any 1997 s’hi va afegir la intel·ligència naturalista, de manera que segons aquest model es compta amb vuit intel·ligències. La disciplina que més s’ha beneficiat d’aquesta teoria és l’educació, ja que n’amplia el concepte i reconeix el què ja se sabia intuïtivament, que ser brillant acadèmicament no ho és tot.

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de nostrapolítica de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies