La congregació s’origina a l’escola de caritat fundada per Louis-Marie Grignion de Montfort cap al juny de 1715 a Saint-Laurent-sur-Sèvre, dirigida per professors laics o “germans” de la Companyia de Maria Montfortiana i anomenats Germans de l’Esperit Sant. De fet, formaven part de la mateixa Companyia de Maria i depenien del seu superior.
Gabriel Deshayes (1767-1841) fou elegit superior general de la Companyia de Maria el 1821 i volgué revifar la comunitat d’ensenyants, la branca masculina dels quals estava a punt de desaparèixer. El 1815, Deshayes havia instituït a Auray una fraternitat similar, que fou confiada a Jean-Marie de La Mennais i acabà formant els Germans de la Instrucció Cristiana de Ploërmel. L’actuació del superior va fer que la comunitat masculina tornés a créixer i es decidí de formar-ne dues branques separades, una dedicada a la pastoral i al sacerdoci i l’altra, a l’ensenyament.
El 15 d’octubre de 1853 els Germans de l’Esperit Sant van tenir una casa autònoma i es constituïren en congregació independent, amb constitucions pròpies. En honor de Deshayes, el nou institut es dedicà a Sant Gabriel arcàngel i prengué el nom d’Institut dels Germans de la Instrucció Cristiana de Sant Gabriel. Fou reconegut pel govern de Napoleó III el 3 de març de 1853 -obtenint el permís per ensenyar a tot França- i per la Santa Seu, el 19 de febrer de 1910.
Activitat i difusió
Els gabrielistes es dediquen a l’educació i ensenyament dels joves i a l’apostolat missioner. Tenen escoles per a cecs i sordmuts. Són presents a Europa (Bèlgica, França, Polònia, Itàlia, Regne Unit, Espanya), a Amèrica (Brasil, Canadà, Colòmbia, Haití, Perú), a Àfrica (Camerun, República Centreafricana, República del Congo, República Democràtica del Congo, Gabon, Guinea, Madagascar, Maurici, Ruanda,Senegal, Tanzània), a Àsia (Filipines, Índia, Malàsia, Singapur, Tailàndia) i a Oceania (Fidji, Papua-Nova Guinea, Tonga); la seu general és a Roma.
En acabar 2015, la congregació tenia 259 cases i 1.261 religiosos, 26 dels quals són sacerdots.